miércoles, 13 de noviembre de 2019

L'obesidad infantil

Hola amics! Hui vos porte un tema perquè sigueu conscient i és l'obesitat infantil. A augmentat moltíssim en els últims anys. Per això vos parle de les seues principals causes, perills i consells per a evitar-ho.

Causes de l'obesitat infantil

Hi ha hagut un canvi en la societat tremend, sobretot en els últims 15 anys. Va començar a canviar l'estil de vida, la qual cosa ens ha conduït a una menor activitat física, sobretot en els xiquets. Eixa és l'autèntica causa de l'increment de l'obesitat, es veu més televisió i s'ingerixen més aliments. 

Els xiquets juguen ara molt menys que abans i això té una repercussió molt important en el metabolisme, sense descartar que ara es consumixen aliments més refinats, elaborats, i menys aliments tradicionals com a llegums i cereals. Al xiquet li fan falta aliments que li coste un cert treball menjar-los, que li produïsquen un cert cansament físic i una sensació de sacietat.



Perills de la sobrecàrrega en els xiquets 

Pot ocasionar malalties de tipus cardiovascular, diabetis, problemes de tipus circulatorio. En realitat pot ser el punt de partida de moltes malalties. Quan anem creixent, el nostre metabolisme fa que cremem menys aliments i acumulem més greix. 
Si un xiquet, que té tot a favor seu per a no ser obés, ja ho és, perquè li espera una obesitat important en el futur. Cal informar les famílies, educar els xiquets.


Consells per a previndre l'obesitat en els xiquets 

  • Inculcar valors que no se centren en l'aspecte físic: Encara que parega obvi, no ho és tant. Una simple mirada de reprotxe quan el xiquet se servix un segon plat de pasta o quan pregunta per tercera vegada quan serà l'hora del sopar pot fer-li sentir avergonyit sobre les seues necessitats alimentàries i crear un problema major.
  • No avergonyir-se del propi cos: Està clar que cada un som diferents i també ho és el nostre cos. Portant una alimentació equilibrada donem exemple als xiquets sobre quelcom tan important com la salut nutricional, però si ho fem en un ambient en què el xiquet sent com ens sobren quilos, com no ens agraden certes parts del nostre cos estem donant una idea equivocada al mateix temps que contradictòria.

  • Classificar les menjars en bones i roïnes: Sí, hi ha aliments que són millors i altres que són pitjors però, en moderació, tots poden consumir-se encara que siga de vegades especials. Ensenyar-los a diferenciar els diferents grups alimentaris i a determinar quines quantitats podrien ser apropiades de cada un d'ells pot donar-los la confiança suficient per a evitar tant l'obesitat com els desordes alimentaris a més d'educar-los en uns hàbits alimentaris adequats.
  • Fer exercici: Fer exercici és sempre un hàbit saludable, però millor fer-ho per les raons adequades. Per exemple realitzar activitats físiques que el xiquet este movent-se i activant d'una forma que no es de compte que està fent exercici.

  • Menjar sa: Si el xiquet té sobrecàrrega o baix pes, i és convenient, ha de ser un professional de la nutrició el que decidisca quins canvis són necessaris en la seua alimentació.

  • Cuidar la seua autoestima: Els educadors som exemple per als xiquets, per mitjà de com ens comportem i amb la nostra manera de tractar-los. Estar pendents de com se senten els xiquets és la millor manera de detectar qualsevol problema alimentari abans de que es faça major.




No hay comentarios:

Publicar un comentario